Els orígens i la història de l’església de Sant Julià de Cerdanyola son poc coneguts, ja que la documentació que hi feia referència va desaparèixer pràcticament del tot. Per un document del segle XI que recull els censos que aleshores cobrava el bisbe d’Urgell, sabem que era servida per un monjo del monestir de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola del Berguedà), al qual va estar sempre vinculada.
L’any 1328 els homes del baró de Pinós (Bagà), enfrontat amb el monestir de Sant Llorenç prop Bagà, varen assetjar i cremar els béns de l’església de Cerdanyola i en restà el temple parcialment destruit i posteriorment reconstruit.
Arquitectònicament, l’edifici que podem contemplar actualment, és una obra del segleXVIII que no presenta cap estil definit. Si burxéssim a les seves parets ès molt probable que trobéssim les restes de la nau romànica, modificada i ampliada al llarg dels temps.